El miedo, los personalismos, la resignación o el conformismo

No hay más ciego, que el que no quiere ver. Por esto han perdido 3 y ha ganado uno. Por esto han perdido más de 16 millones de votantes y han ganado algo más de 7'5 millones de seguidores incondicionales del partido conservador por excelencia en España. Ese país cuyo presidente se codea con corruptos a diario porque forman o han formado parte de su dirección y cúpula. España, ese nuestro país que tiene un 20% de parados y cerca de un 50% de paro juvenil y sigue apostando por lo mismo. 26J. Y entonces, todo vale en política? El miedo, los personalismos, la resignación o conformismo a, mejor ser segundos que ser gobierno del cambio sin un protagonismo exclusivo en un gobierno del cambio. todo eso y más voy a intentar colocarlo por puntos para aclarar mis ideas y conclusiones después de esta noche de decepción: 

1. Que el Pedro Sánchez culpe a Pablo Iglesias de la victoria de Mariano Rajoy hoy, me parece un error gravísimo por dos razones: dan a entender que no hay posibilidad ninguna de negociación por un pacto, al que nadie se remite, de izquierdas. Lo cual, insinúa que el PSOE, facilitará un gobierno de derechas, bien por activa o por pasiva. 

La segunda razón por la que me parece un error que el PSOE acuse a Unidos Podemos de la victoria del PP, es porque, atendiendo a una ley electoral hecha a imagen y semejanza de los dos partidos mayoritarios que han gobernado en España, es decir, PPSOE, por ejemplo, un resultado como el de hoy, con 7'5 millones de votantes, el PP obtiene 137 escaños y en cambio, si sumamos los votos de PSOE y C's, llegan a más de 10 millones de votos y se quedan en 117 escaños. Por qué? Porque el regimen bipartidista, que nos seguirá gobernado y del que ha formado tanto tiempo parte el PSOE, por desgracia, que a veces firma acuerdos de no agresión con ellos (PP) beneficia a los partidos tradicionales (PP y PSOE) y perjudica a los partidos emergentes, no sólo a C's y Podemos, si no a todos aquellos que nunca veremos en la TV. 

Por tanto, más autocrítica en el seno del Partido SOCIALISTA OBRERO Español antes de sacar pecho de no haber sido eliminado del mapa, que con los peores resultados de la historia democrática española reciente, el partido fundado por don Pablo Iglesias en el siglo XIX, no está en su mejor momento. Es más, si debe su situación a la acción o actividad de otros políticos o formaciones, mal camino lleva para poderse recuperar de esta primera intentona de sorpasso. 

2. Un "buen brexit" a tiempo, quita mucha tontería. El efecto "miedo" a la ruptura de Europa por los siete costados por los que adolece, ha hecho que la gente del PP, haya ido hoy a fichar a su cita con la obligación del voto para con "su" Partido Popular. La derecha, que siempre quiere que nos sintamos "acojonados" por todo, ha ganado la batalla. 

Y es que Después del toque de atención que le dieron a Mariano, en navidad, por aquello del "Sé fuerte", de las "Cajas B" en Valencia y Madrid, de los "Granados", Gürtel, Púnica y demás... Después de alimentar las ascuas de un Rivera crecido, prepotente, arrogante y excesivamente "benévolo" y cordial con la "izquierda" del PSOE, dijeron los "seguidores", "fans" y súbditos sumisos del PP, que más vale lo malo, lo funesto, lo horrible conocido que lo "naranja" por conocer. Más vale que nos roben, nos estafen, nos recorten y se burlen de nosotros, más vale que se lleven el dinero que nos roban, que nos estafan y el que se embolsan por los recortes a paraisos fiscales para engordar sus cuentas secretas y Offshore, que esto se parezca lo más mínimo a Venezuela, aunque nos parezcamos como un huevo a una sardina. El PP, sabe manejar el miedo como nadie y hasta que la izquierda, no deje sus manías de autodestrucción gratuita, no habrá país para derechos sociales, ni para garantías de bienestar social, ni posibilidad de justicia real, independiente y fuerte.

3. Los que lo intentaron, no han sabido explicar sus estrategias ni las han llevado a la calle, para que la gente entendiera lo que nos estábamos jugando con lo de hablar a dos bandas o a tres. Para contrarrestar eso Mariano Rajoy y su PP es único. Sin hacer nada en estos 6 meses, de legislatura, ha sabido dejar que se desgastaran los que querían cambio. Mariano Rajoy y su PP, rechazó la propuesta del Rey, de formar gobierno. Y le ha salido bien. Mariano Rajoy y su PP, no se sentaron a negociar con nadie de propuestas de gobierno, más que la de que les dieran un cheque en blanco, otros 4 años, a cambio de que se quedaran mirando como hacía de España, un país de trabajadores pobres, de autónomos asfixiados, de ricos cada vez más ricos y privilegiados, de corruptos más inmunes, de empresarios indignos más habituales, de mafia como signo de identidad nacional...

DIANA MORANT SERÀ DIPUTADA PROVINCIAL “PER A TREBALLAR PELS INTERESSOS DE GANDIA”

Morant entén que la millor manera de treballar per Gandia i poder arreglar la situació d’emergència de la ciutat és “estar allà on es prenen decisions”

Dimarts, 16 de juny de 2015.
L’alcaldessa de Gandia i secretària general dels Socialistes de Gandia, Diana Morant, ha acceptat ser diputada provincial després de rebre ahir mateix l’oferiment per part del secretari general del PSPV-PSOE i candidat a la Presidència de la Generalitat, Ximo Puig. Esta proposta va ser ahir ratificada pel Comitè Provincial del partit.

Este nomenament permetrà a Morant estalviar el sou d’alcaldessa a l’Ajuntament de Gandia.
Morant explica que el seu lloc a la Diputació també servirà per “normalitzar definitivament les relacions de Gandia amb la Safor i altres comarques veïnes”

Diana Morant, qui ha volgut deixar clar que ser diputada provincial no va a llevar-li ni un minut de la gestió de Gandia, ha explicat que accepta la proposta perquè “la millor manera de treballar per Gandia i poder arreglar la situació d’emergència de la ciutat és estar allà on es prenen decisions”. Morant ha afegit que “des de la Diputació es poden aconseguir inversions per a la ciutat i per als municipis de la comarca de la Safor, també castigats molts d’ells per la gestió que de la crisi ha fet el PP”.

En este sentit, Morant ha apuntat que la seua arribada a la Diputació Provincial de València “servirà per a normalitzar definitivament les relacions de Gandia amb la comarca de la Safor i també amb altres comarques veïnes”, recalcant la idea de potenciar un eix de les Comarques Centrals amb altres municipis com Ontinyent o Xàtiva. De fet, qui es perfila com a possible president de la Diputació de València (l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez), manté una excel·lent relació amb Morant i comparteixen punts de vista en la seua gestió i en la necessitat de canviar la manera de fer política.

El nomenament com a diputada Provincial, que tindrà lloc en breu, permetrà a Diana Morant estalviar el sou d’alcaldessa als veïns de Gandia, complint també així amb el codi ètic dels Socialistes que la pròpia Morant va subscriure abans de presentar-se com a candidata a les eleccions i segons el qual, un càrrec públic només pot percebre un salari. Morant ha conclòs assegurant que “qualsevol estalvi per a les arques municipals de Gandia és una bona notícia”.

PRIMER LES PERSONES (CADASCÚ A LA SEVA MANERA)

GANDIA, 14 DE JUNY DE 2015 

(Dia per a descansar; dilluns tot el món a treballar per Gandia, els gandians i les gandianes)

No crec que Zoa Sanz, companya de Las Provincias, no sàpiga que Més Gandia la formen Compromís, Esquerra Unida i Esquerra Republicana del País Valencià. Serà un error dels que tots cometem davant les presses d'aquesta professió. Qui primer ho diu, guanya! Ja sabeu...  

Però el més important de la notícia és que el nou govern tindrà el recolzament (o no) de quatre forces polítiques per dur endavant les seves propostes i que Diana Morant Ripoll, una jove preparada, formada i amb principis i valors que representen a la majoria de les gandianes i gandians, la ciutat Ducal torna a tindre un govern d'esquerres. 

No serà fàcil, ja que estem a un pas de ser intervinguts pel Ministeri d'Hisenda, però si volem seguir tenint finançament i reduir el dèficit i el deute descomunal que ha deixat Torró, després del ja exagerat forat que llegà l’executiu de Jose Manuel Orengo , s'huarà de prendre decisions difícils. Però no veig cap opció millor que un govern socialista amb els socis de Compromís, EU i EUPV. Lorena Milvaques, Laura Morant Peiró,Nahuel González López, Alicia Izquierdo i Xavier Ródenas, teniu el repte més gran de la història recent de Gandia i l’aventura sols és un camí per a valents: Ser fiscalitzadors dels vostres companys de govern i no deixar-se embriagar per les temptacions del poder que poden fer caure a qualsevol. Però que a un partit d’esquerres són encara més dolentes. Ànims.

A Ciro Palmer, l'home que ha fet possible la sorpressa, el regidor electe de Ciutadans, si els principis d'aquests partits no li resulten propis ni pròxims, sols podem donar-li l'enhorabona pel seu sentit de la responsabilitat i generositat. Sense el seu suport, Gandia continuaria sent "TORROLANDIA". I per fortuna, hui em ficat un punt i a part a la nostra història com a ciutat.

Per a acabar, 3 conceptes: 

Contundència: mà ferma per fer el que siga convenient per als gandians i gandianes, vinguen d'on vinguen i pensen com pensen. Encara que de vegades no siga la decisió més popular i la que millor fama done com a polítics.

Sinceritat: per explicar-nos a la gent, les coses tal i com estan una vegada es conega la situació real dels comptes i el balanç financer de la nostra ciutat. Prou de factures amagades anys i anys, prou de proveïdors que tenen pendents subvencions que no han arribat mai a rebre. Prou de mal pagaments. 

Humanitat: res hi ha més important que tota la gent puga gaudir de la vida amb dignitat. Tothom ha de tindre garantit el menjar, un sostre i un sou tots els dies de la seva vida. Mentre això no passe a la nostra ciutat (i per continuïtat reivindicativa a tota la nostra societat), tindrem feina pendent. Perquè com diuen els lemes de PSOE i Més Gandia (cadascú a la seva manera) : PRIMER LES PERSONES!

http://www.lasprovincias.es/politica/201506/13/diana-morant-pspv-alcaldesa-20150613140546.html?ns_campaign=WC_MS&ns_source=BT&ns_linkname=Scroll&ns_fee=0&ns_mchannel=FB

CONDICTIO SINE QUA NON

No vaig a fer un “alegato” jurídic, ni explicar perqué la condició humana és de tal o qual forma. Em veig incapaç absolutament a este hores del matí i amb la panxa buida. El que si faré es rememorar una cançó que em ve a la ment i em sembla oportuna i graciosa per enriquir el text in el context del que parlaré a continuació. Crec que tots coneguem aquell “estribillo” que diu: “Hay una cosa que te quiero decir, que es importante al menos, para mí...”. Crec que tots l’acabariem de forma encertada, però jo li vull modificar el final per aquest altre: “dime que te marchas”. Ja sabeu a qui va dirigit, veritat? I és que no hi ha res com cantar per a alegrar l’ànima. 

Ficant-nos en matèria, diré que la imputació del senyor Torró, en el cas “Púnica” ha tingut la seqüència perfecta del que no vol acceptar les regles del joc. Alguns amics en comú d’un servidor i d’Arturo Torró, solen acusar-me de dir sempre el mateix: “si es que no sabeu dir altra cosa de Torró, que si mafiós, que si trampós, que si...”. I ara jo els dic, ¿quina excusa hi ha per justificar una imputació? Siga del tipus que siga (policial, judicial, objectiva, subjectiva, formal, d’anar per casa...). Recorde unes paraules, no fa molt, a penes uns dies (dimarts passat dia 9 de juny, si la memòria i internet no em fallen) del senyor Arturo Torró, que deia que si ell resultava imputat, deixaria el seu càrrec, marxaria de l’ajuntament. Bé, 24 hores després de la seva imputació sols tenim un “despeje in extremis” del polític convertit en futbolista traguent pilotes fora i dient que la seva imputació ( per cert, imputació que també té Víctor Soler, el seu número dos al Govern i Secretari General dels Populars de Gandia) no és real, ell, segon el propi Arturo Torró, no està imputat. Es a dir, tenim una nova modalitat de imputació: la que tots veuen menys el propi imputat. 

Allò ben cert és que la imputació, real o no, és una anècdota. El que realment interessa a la gent, als empresaris de la ciutat, als periodistes i mitjans de comunicació és saber si aquell que ha de gestionar els recursos del municipi, el que ha de prendre decisions al voltant de les inversions, el que ha d’elaborar els pressupostos (el del 2014 prorrogat i sense aprovar el del 2015 tot i tindre majoria absoluta en la legislatura que acaba aquest dissabte) i el que ha de saber com retallar de forma urgent el deute acumulat (que supera ja els 350 milions d’euros i amb la marxa dels socialistes el deute era de 145 milions, cal recordar-ho) tindrà temps per a fer tot allò pendent de fer, si passa més temps anant als jutjats a declarar (no sabem si amb advocat o no, la qual cosa indicaria la possible imputació) bé siga per requeriments d’informació en casos de corrupció, vinculats al PP de Gandia i al seu president; o per expedients sancionadors oberts per la Junta Electoral de Zona, entre d’altres causes. 

De nou a la “palestra” mediàtica, Torró no para de sorprendre’ns amb les seves accions u omissions de legalitat dubtosa. I és que no sols s’ha de ser innocent, per a estar en política, també vindria bé semblar-ho. Més que res, per no tindre que rebre cada matí enllaços d’amics d’arreu del món, en el que el protagonista és l’alcalde de la nostra benvolguda ciutat i mai per raons honorables. 

Per a concloure, diré que hi ha una teoria de Dret Penal, relativa a la causalitat que diu que: 

Per a aquesta teoria la causalitat és suficient per afirmar el tipus objectiu. En la pràctica el Jutge  opera de la següent forma:

a) Al analitzar els fets suprimeix mentalment la conducta consistent en realitzar el delicte i comença a mirar si desapareix el resultat.

b) Aleshores conclou, si aquesta condició era la causa amb la qual no s’haguera produït el resultat

A aquesta fórmula se la denomina "condictio sine qua non", es a dir, suprimida la condició deixa d’existir el resultat.

Jutgen vostès si la causalitat du a que Gandia estiga com està i Torró tinga la condició de ser o no ser. Aquesta serà sempre la qüestió. Altra cosa serà el que diguen els jutges i membres de la judicatura espanyola.

     

  

PRIETO: “SEÑOR TORRÓ, HACE MÁS DE UN MINUTO QUE ESTÁ USTED IMPUTADO: CUMPLA SU PALABRA”

El alcalde se ha negado a contestar a la pregunta de si acudió a declarar con abogado, ya que esto demostraría su imputación.

Los socialistas piden, por segunda vez, que muestre el requerimiento del juez y la citación judicial para declarar ante la Unidad de Crimen Organizado (UCO) de la Guardia Civil.

José Manuel Prieto: “Torró prometió que en el momento que lo imputaran no tardaría ni un minuto en dejar su cargo y debe cumplir su palabra”.

Gandia, 11 de junio de 2015. La imputación de Arturo Torró no ha servido para que cumpliera las palabras pronunciadas en rueda de prensa el martes cuando afirmó que, en caso de estar imputado no tardaría ni un minuto en abandonar su cargo”. Por ello, el vicesecretario general del PSPV de Gandia, José Manuel Prieto le ha recordado que “hace bastante más de un minuto que

Torró está imputado y no ha abandonado su cargo”.

Torró es consciente que el auto del juez lo conoceremos antes o después, no puede refugiarse en el acceso a este documento para negar la evidencia. Por ello los socialistas exigen que muestre el requerimiento del juez y la citación judicial para declarar ante la Unidad de Crimen Organizado (UCO) de la Guardia Civil. De hecho, tampoco ha querido contestar a la pregunta formulada por la prensa sobre si compareció ante el juez con o sin abogado, un detalle crucial que demostraría una imputación que el único que sigue negando es el propio alcalde en funciones.

LA EMPRESA PUBLICA DE GANDIA IPG INICIA LOS DESPIDOS DE SU PERSONAL

El tiempo de "reflexión" abierto tras las elecciones municipales del 24M, parecen indicar que los datos del paro del próximo mes en que se conocerán las cifras de junio, no serán tan positivas como debieran. La causa puede ser que todo "soufflé" que sube "al caloret" de unas elecciones municipales, estando en el gobierno y realizando las contrataciones a "cascoporro" (todo junto, sin denuncia de consumo de drogas ni de falta de seguridad laboral), después baja, tras la frialdad de los resultados. Y es que perder mayorías que se creían absolutas per se, no entraba en el menú de nadie. Y en realidad, Gandia no es que no sea de derechas, es que tiene mucho NINI ( antes era una definición de jóvenes que ni estudian, ni trabajan, pero ahora podría ser la definición de un 27% de la ciudadanía); también tiene Gandia mucho descendiente de terrateniente caciquil que añora tiempos pasados, que siempre les resultaron mejores; pero sobre todo, Gandia ha tenido muchos "vendidos" en esta campaña. Algunos por poco más de un sueldo de mil euros de mierda por 3 semanas de trabajo intenso. Muy intenso.


El problema es que pensaban que los sueldos iban a ser como el de Nescafé, para toda la vida. Y la jugada ha salido más bien, al estilo Rus: "pa'mosatros café, pa'ls demés... Merda"! Y eso ha pasado, que les han dado café para dos cortados más y fuera.
La experiencia me dice que no espere nada de nadie, que si quiero algo vaya y lo busque, que si quiero saber algo, vaya y lo pregunte. Directo, sin rodeos. Por eso, desde mi rincón de pensar lanzo mi pregunta ¿Cuándo será valiente Ciro Palmer para pronunciarse sobre su decisión? ¿Cuándo actuará con conciencia política suficiente para condenar las actuaciones de un político como Torró, del que ha huido cuando este fue nombrado sustituto de Fernando Mut en la secretaría general del PP de Gandia y se marchó con éste a Plataforma de Gandia? (donde por cierto coincidió con algunos miembros destacados del actual Partido Popular que hicieron el vaivén, del vals del poder y del gobierno, ese que se rige según la norma de "hoy contra ti y mañana contigo, Arturo")


Si el señor Palmer apoya a Torró, que sepa que será cómplice de ayudar a un tipo que ha trabajado en el ayuntamiento como si se tratara de su oficina de ETT-AD (Empresa de Trabajo Temporal- A Dedo) particular.


http://gentedelasafor.com/not/28334/ipg-comienza-a-cesar-a-su-personal/


"El tema de los trabajadores de la empresa pública, designados a dedo por al actual gobierno ha sido un caballo de batalla cuyas implicaciones han llevado a los juzgados a los responsables del gobierno municipal y de la propia empresa por no facilitar en tiempo y forma los listados de esas contrataciones así como el papel que cada uno de ellos cumple en diferentes áreas municipales", según apunta Gente de la Safor.


Y ese sólo sería uno de los muchos "delitos" políticos que apoyaría Ciro Palmer, después de cuatro años de Arturo Torró como el peor alcalde de Gandia desde la recuperación de la democracia.

Quatre anys de reflexió o el repte d’acabar la legislatura que ve

A l’hora de parlar de la nostra benvolguda Gandia, l’actual Alcalde en funcions, Arturo Torró, la defineix com “una illa dins de la Comunitat Valenciana”. I per primera vegada en ma vida, li donaria la raó a este home si no fora per les males arts d’una campanya marcada per la polèmica, la màfia i la compra suposada de vots.
Però tot i les presumptes irregularitats comeses per l’equip de Torró,  dirigides pel propi “capo”, Gandia ha decidit que el PP torne a ser la força més votada. Imagine que per la seductora idea d’un Parc Aquàtic que donarà milers de llocs de treball; o per la construcció d’una ciutat Agroalimentària; o tal vegada per les megalòmanes oportunitats de tindre cada estiu un cartell de cantants famosos amb els que Arturo Torró continuarà fent-se fotos. Totes aquestes raons, discutibles en quant a prioritats ciutadanes, oportunisme electoral i  possibilitats de executar-se, poden suposar una motivació per als gandians, que després de quasi set anys de patir aquesta crisi, desitgen somiar amb una sortida digna dels seus mals.
I podria fins i tot arribar a entendre a la gent que vota per un lloc de treball. El que ja no entenc, no podré entendre mai, és que el preu d’una persona estiga en 50 euros i un dia de menjar, per treballar com a apoderats o interventors. No crec que ningú valga tant poc. Però més encara, no crec que una persona que estiga sense feina, vaja a trobar-la per votar i treballar per a un polític que regala paperetes per a entrar en un sorteig per a guanyar un passe per a tot l’any a un Parc Aquàtic que encara no té els terrenys en propietat. No sols això, si no que a més, alguns dels els propietaris dels terrenys on hipotèticament s’ubicarà el parc, encara no han rebut cap informació, ni oferta de compra. Per tant, on anirà la gent premiada amb la papereta guanyadora?
Més enllà d’aquestes decisions personals que cadascú ha pres, Gandia viu els resultats electorals amb gran expectativa. El 25-M tothom parlava de la possibilitat de pactes per una banda i per l’altra, que si 12+1 a la dreta o a l’esquerra. El PSOE va caure del “cel” dels huit concejals, a l’infern dels 7 regidors en el transcurs de la nit i a més veia que allò que perdia, anava a parar al seu contrincant, el PP. Diana Morant, afectada pels resultats va atendre als mitjans de comunicació. Però no va poder aguantar la pressió. Va marxar a casa, després d’una jornada maratoniana, això sí, però que tindria que haver acabat amb el seu equip de campanya, junt a les persones que l’han dut per tots els barris, l’han presentada als veïns i li han fet (i li continuaran fent) costat, per tal d’afrontar la derrota, com va fer 4 anys abans el seu antecessor, José Manuel Orengo. Una taca a l’expedient de Diana, massa menuda per a que marque la seva personalitat política de lluitadora noble, coherent, diplomàtica, emprenedora i valenta.
Però que passarà amb l’alcaldia de Gandia? Difícil saber-ho, ja que els 5 regidors que ha aconseguit l’assemblea Més Gandia, tenen menys rellevància, sembla ser, que el concejal que ha obtingut els Ciutadans, de Ciro Palmer. Un polític, aquest Ciro, que ja va deixar la formació del Partit Popular fa uns huit anys per marxar amb Fernando Mut a Plataforma Gandia i que després de l’oportunisme electoral de la formació d’Albert Rivera i la decadència del PP a tota Espanya ha vist de nou la possibilitat de ser part de govern a Gandia. Lícit, evidentment.
Però el que no sé si sap la gent, és que per molts projectes que ara vulga dur endavant Arturo Torró, i encara que aconseguira convèncer al seu antic company de partit, el senyor Palmer, les decisions de molts d’ells,  ja no corresponen a l’ajuntament de Gandia. Davant el deute extraordinari que hi ha a la ciutat, amb el canvi de govern més que probable i necessari a la Generalitat i també a les diputacions i amb unes eleccions generals a tan sols 6 mesos vista, Gandia quedarà intervinguda, ofegada i desautoritzada per la irresponsabilitat d’una gestió, la primera d’Arturo Torró, com a primer edil de la ciutat més endeutada per càpita del País Valencià i la cinquena de tot l’estat espanyol.
Amb tot açò, en realitat no sé si ha sigut una victòria el que ha aconseguit Arturo Torró i el Partit Popular o serà víctima de la seva pròpia desfeta. Per aquest motiu, ara s’obri a Gandia una etapa de reflexió: quatre anys o el que aguante el govern resultant.