Quatre anys de reflexió o el repte d’acabar la legislatura que ve

A l’hora de parlar de la nostra benvolguda Gandia, l’actual Alcalde en funcions, Arturo Torró, la defineix com “una illa dins de la Comunitat Valenciana”. I per primera vegada en ma vida, li donaria la raó a este home si no fora per les males arts d’una campanya marcada per la polèmica, la màfia i la compra suposada de vots.
Però tot i les presumptes irregularitats comeses per l’equip de Torró,  dirigides pel propi “capo”, Gandia ha decidit que el PP torne a ser la força més votada. Imagine que per la seductora idea d’un Parc Aquàtic que donarà milers de llocs de treball; o per la construcció d’una ciutat Agroalimentària; o tal vegada per les megalòmanes oportunitats de tindre cada estiu un cartell de cantants famosos amb els que Arturo Torró continuarà fent-se fotos. Totes aquestes raons, discutibles en quant a prioritats ciutadanes, oportunisme electoral i  possibilitats de executar-se, poden suposar una motivació per als gandians, que després de quasi set anys de patir aquesta crisi, desitgen somiar amb una sortida digna dels seus mals.
I podria fins i tot arribar a entendre a la gent que vota per un lloc de treball. El que ja no entenc, no podré entendre mai, és que el preu d’una persona estiga en 50 euros i un dia de menjar, per treballar com a apoderats o interventors. No crec que ningú valga tant poc. Però més encara, no crec que una persona que estiga sense feina, vaja a trobar-la per votar i treballar per a un polític que regala paperetes per a entrar en un sorteig per a guanyar un passe per a tot l’any a un Parc Aquàtic que encara no té els terrenys en propietat. No sols això, si no que a més, alguns dels els propietaris dels terrenys on hipotèticament s’ubicarà el parc, encara no han rebut cap informació, ni oferta de compra. Per tant, on anirà la gent premiada amb la papereta guanyadora?
Més enllà d’aquestes decisions personals que cadascú ha pres, Gandia viu els resultats electorals amb gran expectativa. El 25-M tothom parlava de la possibilitat de pactes per una banda i per l’altra, que si 12+1 a la dreta o a l’esquerra. El PSOE va caure del “cel” dels huit concejals, a l’infern dels 7 regidors en el transcurs de la nit i a més veia que allò que perdia, anava a parar al seu contrincant, el PP. Diana Morant, afectada pels resultats va atendre als mitjans de comunicació. Però no va poder aguantar la pressió. Va marxar a casa, després d’una jornada maratoniana, això sí, però que tindria que haver acabat amb el seu equip de campanya, junt a les persones que l’han dut per tots els barris, l’han presentada als veïns i li han fet (i li continuaran fent) costat, per tal d’afrontar la derrota, com va fer 4 anys abans el seu antecessor, José Manuel Orengo. Una taca a l’expedient de Diana, massa menuda per a que marque la seva personalitat política de lluitadora noble, coherent, diplomàtica, emprenedora i valenta.
Però que passarà amb l’alcaldia de Gandia? Difícil saber-ho, ja que els 5 regidors que ha aconseguit l’assemblea Més Gandia, tenen menys rellevància, sembla ser, que el concejal que ha obtingut els Ciutadans, de Ciro Palmer. Un polític, aquest Ciro, que ja va deixar la formació del Partit Popular fa uns huit anys per marxar amb Fernando Mut a Plataforma Gandia i que després de l’oportunisme electoral de la formació d’Albert Rivera i la decadència del PP a tota Espanya ha vist de nou la possibilitat de ser part de govern a Gandia. Lícit, evidentment.
Però el que no sé si sap la gent, és que per molts projectes que ara vulga dur endavant Arturo Torró, i encara que aconseguira convèncer al seu antic company de partit, el senyor Palmer, les decisions de molts d’ells,  ja no corresponen a l’ajuntament de Gandia. Davant el deute extraordinari que hi ha a la ciutat, amb el canvi de govern més que probable i necessari a la Generalitat i també a les diputacions i amb unes eleccions generals a tan sols 6 mesos vista, Gandia quedarà intervinguda, ofegada i desautoritzada per la irresponsabilitat d’una gestió, la primera d’Arturo Torró, com a primer edil de la ciutat més endeutada per càpita del País Valencià i la cinquena de tot l’estat espanyol.
Amb tot açò, en realitat no sé si ha sigut una victòria el que ha aconseguit Arturo Torró i el Partit Popular o serà víctima de la seva pròpia desfeta. Per aquest motiu, ara s’obri a Gandia una etapa de reflexió: quatre anys o el que aguante el govern resultant.