CONDICTIO SINE QUA NON

No vaig a fer un “alegato” jurídic, ni explicar perqué la condició humana és de tal o qual forma. Em veig incapaç absolutament a este hores del matí i amb la panxa buida. El que si faré es rememorar una cançó que em ve a la ment i em sembla oportuna i graciosa per enriquir el text in el context del que parlaré a continuació. Crec que tots coneguem aquell “estribillo” que diu: “Hay una cosa que te quiero decir, que es importante al menos, para mí...”. Crec que tots l’acabariem de forma encertada, però jo li vull modificar el final per aquest altre: “dime que te marchas”. Ja sabeu a qui va dirigit, veritat? I és que no hi ha res com cantar per a alegrar l’ànima. 

Ficant-nos en matèria, diré que la imputació del senyor Torró, en el cas “Púnica” ha tingut la seqüència perfecta del que no vol acceptar les regles del joc. Alguns amics en comú d’un servidor i d’Arturo Torró, solen acusar-me de dir sempre el mateix: “si es que no sabeu dir altra cosa de Torró, que si mafiós, que si trampós, que si...”. I ara jo els dic, ¿quina excusa hi ha per justificar una imputació? Siga del tipus que siga (policial, judicial, objectiva, subjectiva, formal, d’anar per casa...). Recorde unes paraules, no fa molt, a penes uns dies (dimarts passat dia 9 de juny, si la memòria i internet no em fallen) del senyor Arturo Torró, que deia que si ell resultava imputat, deixaria el seu càrrec, marxaria de l’ajuntament. Bé, 24 hores després de la seva imputació sols tenim un “despeje in extremis” del polític convertit en futbolista traguent pilotes fora i dient que la seva imputació ( per cert, imputació que també té Víctor Soler, el seu número dos al Govern i Secretari General dels Populars de Gandia) no és real, ell, segon el propi Arturo Torró, no està imputat. Es a dir, tenim una nova modalitat de imputació: la que tots veuen menys el propi imputat. 

Allò ben cert és que la imputació, real o no, és una anècdota. El que realment interessa a la gent, als empresaris de la ciutat, als periodistes i mitjans de comunicació és saber si aquell que ha de gestionar els recursos del municipi, el que ha de prendre decisions al voltant de les inversions, el que ha d’elaborar els pressupostos (el del 2014 prorrogat i sense aprovar el del 2015 tot i tindre majoria absoluta en la legislatura que acaba aquest dissabte) i el que ha de saber com retallar de forma urgent el deute acumulat (que supera ja els 350 milions d’euros i amb la marxa dels socialistes el deute era de 145 milions, cal recordar-ho) tindrà temps per a fer tot allò pendent de fer, si passa més temps anant als jutjats a declarar (no sabem si amb advocat o no, la qual cosa indicaria la possible imputació) bé siga per requeriments d’informació en casos de corrupció, vinculats al PP de Gandia i al seu president; o per expedients sancionadors oberts per la Junta Electoral de Zona, entre d’altres causes. 

De nou a la “palestra” mediàtica, Torró no para de sorprendre’ns amb les seves accions u omissions de legalitat dubtosa. I és que no sols s’ha de ser innocent, per a estar en política, també vindria bé semblar-ho. Més que res, per no tindre que rebre cada matí enllaços d’amics d’arreu del món, en el que el protagonista és l’alcalde de la nostra benvolguda ciutat i mai per raons honorables. 

Per a concloure, diré que hi ha una teoria de Dret Penal, relativa a la causalitat que diu que: 

Per a aquesta teoria la causalitat és suficient per afirmar el tipus objectiu. En la pràctica el Jutge  opera de la següent forma:

a) Al analitzar els fets suprimeix mentalment la conducta consistent en realitzar el delicte i comença a mirar si desapareix el resultat.

b) Aleshores conclou, si aquesta condició era la causa amb la qual no s’haguera produït el resultat

A aquesta fórmula se la denomina "condictio sine qua non", es a dir, suprimida la condició deixa d’existir el resultat.

Jutgen vostès si la causalitat du a que Gandia estiga com està i Torró tinga la condició de ser o no ser. Aquesta serà sempre la qüestió. Altra cosa serà el que diguen els jutges i membres de la judicatura espanyola.